Menú

dimarts, 20 de febrer del 2018

Lectures: Black Jack

Tot i que normalment faig les entrades sobre còmics de més d'un volum quan m'he acabat la col·lecció, i alguna vegada fins i tot havia fet ressenyes de primers volums, de vegades hi pot haver excepcions, com és aquest cas.

No he llegit la totalitat de l'obra de què vull parlar avui -em falta poc i se solucionarà en el futur-, però pel que n'he de dir no és necessari, i més encara quan no té un final definit i, al capdavall, l'edició que ens en va arribar estava reordenada pel mateix autor segons les seves preferències.


Això pel que fa a l'edició que comento, de Glénat/EDT, en 17 volums d'unes 300 pàgines basades en el material original, en 25 volums estàndard, que al Japó recopilaven el material serialitzat a la revista setmanal Shônen Champion entre 1973 i 1983. Però anteriorment Glénat n'havia llançat una col·lecció incompleta de 12 volums de gruix normal, en sentit de lectura occidental i traduïts del francès. 

Per tant, la que començava el 2006 era l'edició definitiva d'aquest clàssic del Déu del Manga, el mestre Osamu Tezuka, autor també d'Astroboy, Jungle Taitei, Hi no tori, MW, Adolf, Buda i tants altres títols, molts dels quals han tingut les seves crítiques aquí, en aquest blog. 


Black Jack és un dels meus còmics preferits del meu autor preferit, només superat per l'esmentada Hi no Tori o Fénix, que algun dia acabaré de llegir i comentaré. 

I si és un dels meus títols preferits del pare del manga tal com el coneixem és perquè, tot i que m'agraden també els seus inicis disneyans, alegres i per a tots els públics, on crec -com tanta gent- que brilla amb llum pròpia és en els manga per a adults que va dibuixar més endavant, especialment als 70 i als 80, i Black Jack és una de les obres que mostren millor aquest Tezuka fosc, seriós i un pèl macabre


Aquesta és una obra que sense el seu protagonista no seria res, encara que hi hagi capítols en què apareix a l'últim moment, perquè té una personalitat molt marcada i realment dona molt de joc.

En Black Jack és un cirurgià genial, també en diuen "el cirurgià d'allò impossible", però per diverses circumstàncies, la més important de les quals que no vol formar part del corrupte món de la Medicina japonesa, opera -mai més ben dit- des de la clandestinitat, a la seva cabana i cobrant per les operacions sumes indecents de diners. 


Curiosament es coneix la localització de la seva cabana, dalt d'un penya-segat, però no el van mai a detenir. Qui hi va són precisament candidats a pacients als quals ja els està bé pagar el preu que sigui per guarir-se o salvar la vida, tant perquè es tracta de delinqüents que no volen passar pels hospitals oficials com perquè tenen malalties estranyes que només podria guarir aquest doctor. 


Però l'antipatia inicial que ens pot provocar el protagonista -i que sens dubte provoca en molts dels personatges que hi interactuen- queda compensada quan anem coneixent detalls de la seva vida, els seus tràgics orígens i el fet que, en el fons, les seves exigències econòmiques tenen a veure amb el perfil del pacient, de manera que als més necessitats o honrats sovint acaba perdonant-los la factura o rebaixant-la a quantitats ridícules, mentre que als rics, els delinqüents i altres persones d'aquesta mena no els en perdona ni una. 

És un personatge interessantíssim que eclipsa un cop rere l'altre els secundaris que en cada cas van apareixent a la història, tot i que n'hi ha de recurrents que val la pena esmentar.


És el cas de la Pinoko, formada per les restes d'un fetus dins el cos de la que hauria estat la seva bessona, i reconstruïda pel doctor amb membres artificials, que té l'aspecte i el comportament d'una nena petita, però es considera a si mateixa adulta, perquè dins la seva germana ha "viscut" 18 anys. A més, s'autoproclama la dona d'en Black Jack i fa de qüestionable mestressa de casa.

Aporta el toc d'humor ocasional en aquest manga que, d'altra banda, com és habitual a l'obra de Tezuka, està esquitxat de gags per treure tensió, però que no per això perd el to dramàtic que el caracteritza en general.


Cal esmentar igualment personatges com el Doctor Honma, el mentor del protagonista, que li va salvar la vida contra tot pronòstic quan era petit i encara es deia Kurô Hazama; el Doctor Kiriko, gran defensor de l'eutanàsia i per tant enemic natural d'en Black Jack; la doctora Konomi "Black Queen" Kuwata, d'amputacions fàcils; o la Megumi Kisaragi, un antic amor del protagonista.

També, com era d'esperar, anem veient cares conegudes de la bibliografia de l'autor, l'anomenat Tezuka Star System, que són personatges d'altres còmics que aquí fan un altre paper, però que són immediatament recognoscibles. Per exemple, en una història hi apareix en Kimba, el lleó blanc, però també veurem desfilar per les pàgines de Black Jack una versió diferent de l'Astroboy o el mateix Osamu Tezuka, així com altres personatges-actors com són en Shunsaku Ban o l'Acetylene Lamp.


Black Jack està dividit en històries autoconclusives normalment d'unes 20 pàgines, la típica entrega setmanal de les revistes japoneses de còmics, i hi veiem casos mèdics d'allò més estrambòtics, barrejats  amb d'altres de més plausibles, tot plegat basant-se en els coneixements mèdics del mestre Tezuka, que com és ben sabut va estudiar Medicina, però no la va exercir. 

Es veu un esforç per la qualitat del dibuix i el seu detall, típic d'aquesta última etapa de l'autor, i pel que fa a les trames atrapen de mala manera amb premisses interessants, moments de tensió -hi ha persecucions, trets, baralles...-, drama i escenes entendridores, amb -ja ho he dit abans- esporàdics gags humorístics. El conjunt és d'allò més amè i fa d'aquest títol no només un dels meus manga preferits d'Osamu Tezuka, sinó també un dels meus còmics preferits en general.


Tot i que no va assolir la fama i la popularitat d'Astroboy, també va tenir diverses adaptacions animades: una OVA de 12 episodis (1993-2011), una sèrie de 62 entregues (2004-2006) i una altra de 17 l'any 2006, a més d'un especial de televisió de 4 episodis (2003) i diversos llargmetratges, entre els quals alguns d'imatge real i tot. 

En qualsevol cas, tot fora de l'època en què es publicava el manga, però la influència d'aquesta obra és innegable, i una prova d'això són també altres còmics d'homenatge que se n'han fet.

Pel que fa al manga original, properament en sortirà una nova edició, amb volums d'unes 600 pàgines, ara amb el segell de Planeta Cómic. No deixeu escapar l'oportunitat. Val la pena.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails