Cinema: Grudge Match

Ara que s'acosta la 86a cerimònia d'entrega dels Premis de l'Acadèmia, és a dir els Òscar, estic veient moltes pel·lícules que hi competeixen en diverses categories, com ara The Wolf of Wall Street o Frozen, però aprofitant aquest gran invent que és l'autèntic dia de l'espectador, amb el qual podem anar al cinema per 3,90 € els dimecres fins el 15 d'abril, també n'he vist alguna que no té cap nominació i en algun cas, en realitat, no és especialment bona, però jo l'havia de veure igualment.

És el cas de Grudge Match, en castellà La gran revancha, que vaig decidir que veuria (i en versió doblada de manera excepcional, perquè sóc molt fan de la veu del senyor Ricard Solans, que dobla habitualment en Robert De Niro) tan bon punt en vaig conèixer l'existència mitjançant un tràiler.

Si no us agraden les pel·lícules de boxa tant com a mi (ja vaig manifestar aquesta preferència com a mínim en fer l'entrada sobre la saga Rocky), segurament el tràiler us haurà deixat freds, i en aquest cas us recomano que no l'aneu a veure, però sí que, si un dia la fan a la tele i no heu de pagar ni un duro, trobo que és entretinguda per a qualsevol públic.

És el que vaig llegir a les crítiques: un film ple de tòpics sobre el gènere, i més tractant-se d'una comèdia, però també és una pel·lícula que qualsevol que hagi vist la saga Rocky (1976-2006) i la gran Toro Salvatge (1980), per la qual el mestre De Niro, a les ordres de Martin Scorsese, es va endur l'Òscar al Millor Actor, trobarà divertida i interessant.

Dirigida per Peter Segal, la pel·lícula ens posa en antecedents explicant-nos que en en Henry "Razor" Sharp (Sylvester Stallone) i en Billy "The Kid" McDonnen (Robert De Niro) eren dos boxadors rivals de Pittsburgh que, després d'una victòria cadascun, no van tenir un combat de desempat perquè el primer es va retirar de la boxa abans que s'esdevingués.

La seva rivalitat, però, no era d'aquelles boniques i esportives, sinó que s'odien, l'un amb més motiu que l'altre, per una infidelitat comesa per l'ex d'en Razor, la Sally (Kim Basinger). 30 anys després són recordats com a velles glòries, però mentre en Kid duu una vida acomodada gràcies al restaurant que té, en Razor viu modestíssimament i la passa magra per tirar endavant, de manera que es veu obligat a acceptar una feina que l'avergonyeix per tal de treure's un sobresou, i allà coincideix amb en Kid, que el torna a burxar per celebrar el combat que els falta, malgrat que superen la seixantena (els actors, en realitat, s'acosten a la setantena —Stallone— o ja hi han entrat —De Niro—). 

No és cap spoiler dir que aquest combat es posa en marxa, si no no hi hauria pel·lícula, i s'hi posa gràcies a l'ajuda del vell entrenador d'en Razor, interpretat pel veterà Alan Arkin, i el fill del promotor que els preparava els combats quan eren joves, en Dante Slate Jr. (Kevin Hart).

Cal esmentar també en BJ (Jon Bernthal), el fill que la Sally va tenir de la infidelitat que va cometre amb en Kid, que no li ha fet mai de pare. Les circumstàncies de la vida faran que acabi entrenant el seu pare biològic alhora que el va coneixent.

Bé, el cas és que aquesta idea esbojarrada desperta primer una curiositat morbosa per la imatge de dos vells atonyinant-se, i després un interès sincer per part del públic quan s'adona que s'ho prenen seriosament i el combat serà com Déu mana, encara que no tingui repercussions oficials.

I ens ofereix, com ha de ser en un film de boxa, un combat final apassionant a la seva manera, amb un De Niro i un Stallone que s'han preparat a consciència encara que, com no ens hauria de sorprendre, el que va seguir una carrera cinematogràfica allunyada dels gimnasos sigui el que, de vell, té un cos més agradable a la vista, més adequat a la seva edat.

Grudge Match és una mena d'homenatge i alhora paròdia (l'escena final del tràiler correspondria a aquesta segona categoria) del fet que els dos actors protagonistes havien interpretat recordats i estimats papers cinematogràfics de boxadors, i mentre que a molts crítics això els ha semblat un sacrilegi i una manera d'embrutar el record, a mi em va semblar una idea simpàtica. 

Més enllà d'una trama poc original, que també té els seus moments de drama i fins i tot d'amor amb el personatge interpretat per la Kim Basinger, el que jo volia d'aquesta pel·lícula és el que en vaig treure, de manera que no em va decebre. 

Ara bé, cal ser fan de Rocky i Toro Salvatge per veure-la amb aquest positivisme, però si en sou i agafeu les referències, que no és difícil (fins i tot hi ha alguns cartells d'en Razor de jove que són trets directament del personatge d'en Rocky Balboa), us ho podeu passar bé.