Amb el retorn de Sailor Moon gràcies a Norma Editorial també havia d'arribar, com és natural, el de Sailor V, una obra íntimament relacionada amb aquella i que de la mateixa manera té una nova edició en castellà que es basa en la que va sortir el 2003 al Japó, amb algunes pàgines en color, més gruix (passa de 3 a 2 volums), nova traducció i retocs en alguns dibuixos.
El primer volum de la nova edició de Sailor V, que naturalment també és obra de la Naoko Takeuchi, té un nombre de pàgines considerablement superior al primer de la nova edició de Sailor Moon, però afortunadament també té el mateix preu, 8 euros més que raonables per les seves aproximadament 275 pàgines.
I les inicials en color, que també s'han de tenir en compte en un preu ajustat o, si més no, igual que en els volums de manga completament en blanc i negre. Per tant, un cop més hem d'aplaudir l'esforç de l'editorial per tornar-nos a dur amb una immillorable relació qualitat-preu un còmic que feia molts anys que estava descatalogat, com Sailor Moon, i que també havia sortit en una edició pèssima de la llavors principiant Glénat, amb traducció del francès, errors i un sentit de lectura occidental que era la tendència a finals dels anys 90 del segle passat.
Tal com vaig fer amb Sailor Moon analitzo una mica la nova edició, però aquest cop sense haver pogut fer la comparativa (i de fet no cal, perquè l'edició antiga tenia els mateixos defectes que en el cas de Sailor Moon) i sense voler-me estendre massa en les qüestions tècniques. Sí que diré, però, que es nota que les pàgines estan molt més netes, amb la tinta ben definida i una retolació com cal, a banda de l'ara imprescindible sentit de lectura oriental.
Pel que fa a la traducció, però, una curiositat que m'ha sorprès negativament: si bé la traductora és la mateixa que a Sailor Moon, aquest cop fa equip amb una altra i el resultat d'això és un text més encarcarat, menys natural, amb errors com "debe" (obligació) en comptes de "debe de" (probabilitat) i en general amb alguns diàlegs que no s'entenen gaire, com passava a l'edició antiga. A més, hi ha algunes coses que s'han adaptat al temps actual, com ara expressions de l'estil "en pleno siglo XXI", que no em convencen. Ignoro, però, si és cosa de la traducció o del retoc de textos que també forma part de l'esmentada edició japonesa de 2003 en què es basa aquesta.
Acabada la meva anàlisi "tècnica", passaré a l'artística i en faré també un breu comentari: Sailor V es va publicar al Japó en 3 volums entre 1993 i 1997, naturalment a un ritme diferent del de Sailor Moon (18 volums entre 1991 i 1997), però se suposa que Sailor Moon es la seqüela de Sailor V, que en realitat es va començar a serialitzar a la revista RunRun un pèl abans.
Argumentalment és cert que se situa abans, però poc abans, i de fet se solapa una mica amb el principi de Sailor Moon. De tota manera és indiferent amb quin ordre es llegeixin aquestes dues obres, perquè a Sailor Moon veiem referències a Sailor V i sabem que la cinquena guerrera reclutada serà la Sailor Venus, encara que no ens ho diguin al primer volum de manera explícita. No hi ha spoilers en aquest sentit, i l'únic que cal saber és que la Sailor V va començar a lluitar contra el mal abans que les altres quatre i, a aquestes alçades de la pel·lícula, tots sabem que al segon volum de Sailor Moon esdevindrà la cinquena de la colla de justicieres més famoses del manga de magical girls.
Ens expliquen a la Wikipedia que Sailor Moon va sorgir quan s'havia d'adaptar a l'anime Sailor V (que finalment no va tenir sèrie) i es va decidir que era millor un equip d'heroïnes, quelcom molt més típic de la tradició televisiva japonesa, que no pas una de sola. I allò al seu torn va donar lloc al manga, una seqüela que eclipsaria Sailor V.
En fi, que a l'obra que avui ens ocupa el que fem és conèixer la Minako Aino, la noia de 13 anys que s'amaga sota la "disfressa" (un antifaç i poc més) de Sailor V. Va a primer de cicle mitjà, diuen, cosa que em fa pensar que no té sentit que a Sailor Moon hi hagués el problema de traducció que ja vaig esmentar a la ressenya i que aquí s'hagi fet bé, precisament quan una de les traductores de Sailor V és la que va cometre la sonora relliscada de Sailor Moon.
El cas és que la Minako es dedica a combatre un misteriós enemic en uns capítols que tenen el mateix to que els de Sailor Moon, cosa que em sembla natural, però el que no em sembla natural, lògic ni interessant és que la personalitat de la protagonista (mala estudiant, maldestra, gandula, ploramiques...) sigui la mateixa que la de la Usagi, el personatge principal de Sailor Moon.
No m'ha agradat gaire, això, però bé, tota la resta és el mateix que trobem a l'obra que seria la seva seqüela i que li faria tantíssima ombra: capítols autoconclusius que responen a una trama més gran que ja es destaparà, combats que combinen acció i humor i situacions d'allò més ingènues en què sembla que la inútil de la protagonista de cop sàpiga com ha de fer les coses, resolgui els enfrontaments i de sobte torni a la seva vida d'adolescent sapastre...
En altres paraules: hi trobarem el mateix que a Sailor Moon, ja que és la història que va servir de base a aquella i si ens agrada una ens agradarà l'altra. No hi busquem realisme ni massa coherència: és un manga del seu temps, un shôjo de magical girls (en aquest cas girl) entretingut i que pertany a un univers que esdevindria immensament popular durant els anys següents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada