Nova ressenya d'un còmic de la línia Batman, i en vindran unes quantes més en les properes entrades del bloc. Aquest cop parlem de les conseqüències immediates d'un fet que es va produir al número 16 de Batman & Robin, que vaig comentar fa temps.
Allà en Bruce Wayne, que ja havia tornat del seu periple perdut en el temps com a conseqüència dels esdeveniments de Batman R.I.P, oferia una roda de premsa en què anunciava que era la persona que finançava en Batman. A més, l'autèntic objectiu de tot això era crear una xarxa global de Batmen (o similars) per tal de lluitar contra el mal.
Batman Incorporated: The Deluxe Edition inclou els números 1 a 8 (gener a octubre de 2011) de la col·lecció i afegeix, respecte a una primera edició de mesos abans que ràpidament va desaparèixer (almenys de The Book Depository, on compro els còmics nord-americans), l'especial Batman Incorporated: Leviathan Strikes! (febrer de 2012) que, de fet, és necessari.
Amb guió de Grant Morrison i dibuix de diversos artistes, el més destacat dels quals en Chris Burnham (que té un estil semblant al d'en Frank Quitely, vist als primers números de Batman & Robin), continua amb la complicada trama que va encetar l'escocès quan es va fer càrrec de Batman el 2006. Tot el que ens ha estat explicant fins ara tenia un sentit i un objectiu i convergeix aquí.
El volum serveix per una banda per a presentar-nos els aliats del Cavaller Fosc arreu del món. A Gotham continuen fent la seva feina en Dick Grayson i en Damian Wayne, fill d'en Bruce, com a Batman i Robin, però també hi ha la Batgirl i la Batwoman.
A Hong Kong tenim la Cassandra Cain, anterior Batgirl, com a Black Bat. A l'Àfrica hi ha en Batwing, a França en Nightrunner, a l'Argentina El Gaucho, a Tòquio el Batman de Tòquio, a Anglaterra el misteriós The Hood (sumant-se als ja aliats des de fa temps Knight i Squire, la darrera vista precisament a Batgirl: The Lesson) i voltant pel món el ja conegut Red Robin.
També hi ha un cas, el del Batman nadiu americà, en Man of Bats, que és especial perquè el guionista li dedica un capítol que està força bé, però no s'acaba incorporant a la xarxa ideada per en Bruce Wayne.
El volum, doncs, ens presenta diversos personatges que Morrison ja havia fet servir en molts casos en números anteriors del seu pas per l'Univers Batman i en d'altres creats recentment. Sigui com sigui duu endavant la idea, que ja havia estat apuntant en els darrers anys, de recuperar una sèrie de personatges fins ara considerats no canònics perquè pertanyien als anys 50, una època etiquetada com a prescindible dins la història del Cavaller Fosc, però que a ell sempre li han agradat.
El concepte és interessant, i també que recuperi la Kathy Kane, la primera Batwoman, eliminada de la continuïtat fins ara, tal com vaig explicar fa poc. Apareix amb força en flaixbacs, però la cosa no quedarà aquí. Morrison hi aprofundeix i li dóna un rerefons que lliga amb el que ens ha estat explicant fins ara, igual que amb els altres Batmen internacionals que ja he esmentat.
Un altre punt d'interès és que Batman Incorporated ens mostra la Catwoman com a clara aliada del seu estimat, després de tant temps en què, entre una cosa i l'altra, no havien pogut estar junts ni com a justiciers ni com a parella. L'acompanya, però, només durant la primera missió de reclutament, al Japó.
Fins aquí molt bé, però a banda de reclutar gent què passa? Doncs que, com és natural i gens sorprenent, hi ha una trama que té a veure amb tot plegat, i és que una organització internacional coneguda com a Leviathan, a la qual en Batman vol aturar els peus perquè té informació del futur després d'haver estat voltant pel temps, es dedica a atacar tot allò que faci olor de Batman.
Per tant, el Cavaller Fosc no només ha de reclutar homes i dones, sinó també protegir-ne alguns dels atacs que la misteriosa Leviathan està perpetrant contra ells. El problema és que tot plegat se'ns explica d'una manera confusa, molt típica d'en Grant Morrison com ja estem acostumats a veure.
Escenes aparentment inconnexes, una gran quantitat de personatges i referències-homenatge a la història de la franquícia i una urgent necessitat de fer aparèixer tothom qui ha tingut relació amb en Batman alguna vegada, sigui en la continuïtat oficial o en la descartada fa dècades, compliquen la lectura d'aquest volum.
Per una banda està bé que el guionista vulgui donar protagonisme a personatges que fins ara n'han tingut poc o gens, o que necessitaven un número dedicat a ells (la Barbara Gordon en protagonitza un que, per cert, trenca amb la resta en tractar el tema de la internet 3.0, i l'actual Batgirl ajuda en Batman en un moment crucial de l'aventura).
La idea d'un equip de Batmen actuant arreu del món i unint-se contra una organització malvada és molt atractiva, però com deia abans hi ha massa referències, massa bagatge o coneixements previs assumits per l'escriptor. Cal que haguem estat molt atents al que ens ha estat explicant en Grant Morrison durant 5 o 6 anys per tal de gaudir al màxim de Batman Incorporated.
I és una mica desesperant, però també ho és per a en Batman anar-se enfrontant a enemics que li posen les coses molt i molt difícils, i que no li permeten saber qui està realment al darrere de Leviathan, cosa que sabem ben bé al final i que ens deixa amb ganes de saber què passa després, el que es coneix com a cliffhanger.
Ah, però després hi ha el rellançament de l'Univers DC i tot torna a començar, oi? Afortunadament per als seguidors del Cavaller Fosc la majoria de les situacions prèvies a aquest rellançament s'ha respectat i Batman Incorporated, que en el fons no ha estat més que un enorme pròleg, ha pogut continuar i seguirà la trama que va començar el 2011.
Amb guió de Grant Morrison i dibuix de diversos artistes, el més destacat dels quals en Chris Burnham (que té un estil semblant al d'en Frank Quitely, vist als primers números de Batman & Robin), continua amb la complicada trama que va encetar l'escocès quan es va fer càrrec de Batman el 2006. Tot el que ens ha estat explicant fins ara tenia un sentit i un objectiu i convergeix aquí.
El volum serveix per una banda per a presentar-nos els aliats del Cavaller Fosc arreu del món. A Gotham continuen fent la seva feina en Dick Grayson i en Damian Wayne, fill d'en Bruce, com a Batman i Robin, però també hi ha la Batgirl i la Batwoman.
A Hong Kong tenim la Cassandra Cain, anterior Batgirl, com a Black Bat. A l'Àfrica hi ha en Batwing, a França en Nightrunner, a l'Argentina El Gaucho, a Tòquio el Batman de Tòquio, a Anglaterra el misteriós The Hood (sumant-se als ja aliats des de fa temps Knight i Squire, la darrera vista precisament a Batgirl: The Lesson) i voltant pel món el ja conegut Red Robin.
També hi ha un cas, el del Batman nadiu americà, en Man of Bats, que és especial perquè el guionista li dedica un capítol que està força bé, però no s'acaba incorporant a la xarxa ideada per en Bruce Wayne.
El volum, doncs, ens presenta diversos personatges que Morrison ja havia fet servir en molts casos en números anteriors del seu pas per l'Univers Batman i en d'altres creats recentment. Sigui com sigui duu endavant la idea, que ja havia estat apuntant en els darrers anys, de recuperar una sèrie de personatges fins ara considerats no canònics perquè pertanyien als anys 50, una època etiquetada com a prescindible dins la història del Cavaller Fosc, però que a ell sempre li han agradat.
El concepte és interessant, i també que recuperi la Kathy Kane, la primera Batwoman, eliminada de la continuïtat fins ara, tal com vaig explicar fa poc. Apareix amb força en flaixbacs, però la cosa no quedarà aquí. Morrison hi aprofundeix i li dóna un rerefons que lliga amb el que ens ha estat explicant fins ara, igual que amb els altres Batmen internacionals que ja he esmentat.
Un altre punt d'interès és que Batman Incorporated ens mostra la Catwoman com a clara aliada del seu estimat, després de tant temps en què, entre una cosa i l'altra, no havien pogut estar junts ni com a justiciers ni com a parella. L'acompanya, però, només durant la primera missió de reclutament, al Japó.
Fins aquí molt bé, però a banda de reclutar gent què passa? Doncs que, com és natural i gens sorprenent, hi ha una trama que té a veure amb tot plegat, i és que una organització internacional coneguda com a Leviathan, a la qual en Batman vol aturar els peus perquè té informació del futur després d'haver estat voltant pel temps, es dedica a atacar tot allò que faci olor de Batman.
Per tant, el Cavaller Fosc no només ha de reclutar homes i dones, sinó també protegir-ne alguns dels atacs que la misteriosa Leviathan està perpetrant contra ells. El problema és que tot plegat se'ns explica d'una manera confusa, molt típica d'en Grant Morrison com ja estem acostumats a veure.
Escenes aparentment inconnexes, una gran quantitat de personatges i referències-homenatge a la història de la franquícia i una urgent necessitat de fer aparèixer tothom qui ha tingut relació amb en Batman alguna vegada, sigui en la continuïtat oficial o en la descartada fa dècades, compliquen la lectura d'aquest volum.
Per una banda està bé que el guionista vulgui donar protagonisme a personatges que fins ara n'han tingut poc o gens, o que necessitaven un número dedicat a ells (la Barbara Gordon en protagonitza un que, per cert, trenca amb la resta en tractar el tema de la internet 3.0, i l'actual Batgirl ajuda en Batman en un moment crucial de l'aventura).
La idea d'un equip de Batmen actuant arreu del món i unint-se contra una organització malvada és molt atractiva, però com deia abans hi ha massa referències, massa bagatge o coneixements previs assumits per l'escriptor. Cal que haguem estat molt atents al que ens ha estat explicant en Grant Morrison durant 5 o 6 anys per tal de gaudir al màxim de Batman Incorporated.
I és una mica desesperant, però també ho és per a en Batman anar-se enfrontant a enemics que li posen les coses molt i molt difícils, i que no li permeten saber qui està realment al darrere de Leviathan, cosa que sabem ben bé al final i que ens deixa amb ganes de saber què passa després, el que es coneix com a cliffhanger.
Ah, però després hi ha el rellançament de l'Univers DC i tot torna a començar, oi? Afortunadament per als seguidors del Cavaller Fosc la majoria de les situacions prèvies a aquest rellançament s'ha respectat i Batman Incorporated, que en el fons no ha estat més que un enorme pròleg, ha pogut continuar i seguirà la trama que va començar el 2011.
Així doncs, si us esteu preguntant si recomano o no aquest volum, us diré que és espectacular gràficament parlant, que té girs argumentals interessants i homenatges que sempre provoquen somriures, i que qualsevol que estigui llegint tants còmics d'en Batman com li sigui possible l'hauria de llegir.
Ara, com sempre passa amb en Grant Morrison cal rellegir tot el que ha estat fent fins ara, seguit i sense fer gaires pauses, i en alguns casos fins i tot dos cops per tal de no perdre's cap detall i entendre-ho tot una mica millor. Estic segur que quan jo tingui temps de fer-ho gaudiré molt més d'aquest Batman: Incorporated - The Deluxe Edition.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada