Menú

diumenge, 27 de maig del 2012

Lectures: Batgirl - The Lesson

Ja està, s'ha acabat el volum 3 de Batgirl, després del qual arriba el rellançament de DC Comics conegut com a "The New 52", i he llegit el darrer recopilatori de les aventures del personatge en la seva identitat de Stephanie Brown, de manera que en faig una humil ressenya.


Batgirl: The Lesson reuneix els números 15 a 24 de la col·lecció, publicats individualment als Estats Units entre gener i octubre de 2011, i situa la superheroïna en una última aventura que l'enfronta a una secta de la seva pròpia universitat. 


L'Orde de la Dalla fa servir estudiants de la universitat, als quals proporciona uniformes amb diversos poders, per tal de dur a terme els seus plans en una complicada trama que es resol al penúltim número del volum, i mentrestant la Batgirl s'hi enfronta sense saber ben bé què passa i limitant-se a anar aturant cadascun dels seus enemics.


Ho farà amb l'ajuda de la Barbara Gordon, que descansa del seu paper d'Oracle per motius que sembla que s'expliquen al volum Batman: Black Mirror, que no tinc encara, la Proxy, que és la que substitueix la líder del grup Birds of Prey, i en Grey Ghost, un paio que s'inspira en un personatge que sortia a la sèrie animada d'en Batman i que vol ser l'ajudant de la Batgirl, però no se sap si suma o resta, de tan poca-traça que és.


El més curiós és que malgrat que tots els números recopilats en aquest tom els ha escrit en Bryan Q. Miller hi ha 3 històries autoconclusives que interrompen la narració de la història principal. Tenim la de la segona trobada entre la Stephanie i en Damian Wayne, respectivament Batgirl i Robin, que col·laboren en un cas, però també la veiem embolicada en una aventura en què s'ha d'associar amb en Klarion, un bruixot blau i innocent amb una mascota perillosa. 


En una d'aquestes digressions la tenim viatjant a Greenwich (Anglaterra) en una missió encarregada per en Bruce Wayne, part de la seva tasca com a justicier global que necessàriament ha de dur a terme amb aliats (ja en parlarem). Allà col·labora amb la Squire, superheroïna britànica que va recuperar en Grant Morrison al seu pas per Batman, per tal de protegir el Meridià de Greenwich en si mateix.

Acabades aquestes interrupcions, l'última de les quals almenys amb els esmentats lligams amb Batman Incorporated i per tant interessant, tornem a la trama de la secta, que es resol amb un gir argumental també interessant, però que reforça la sensació que tot plegat ha estat una saga rebuscada, recargolada.


L'últim número, el 24, està pràcticament tot dedicat a l'epíleg, amb unes últimes pàgines que són conseqüència dels fets del principi del número però que serveixen per a repassar l'etapa de la Steph a l'uniforme de Batgirl i ens mostren un seguit d'imatges d'un possible futur que no tenen text, però que podem interpretar fàcilment si parem prou atenció. I s'ha de dir que provoquen un somriure.

En definitiva, un últim recopilatori que posa fi a exactament 2 anys d'aquesta versió de la Batgirl, nascuda dels esdeveniments coneguts com a Batman Reborn, amb ball de dibuixants, com sempre, però amb el mateix guionista. Com deia abans em sobta que en una saga amb un sol escriptor hi hagi hagut 3 interrupcions, 2 de les quals clarament innecessàries, però per altra banda m'agrada veure els catalans Pere Pérez (que torna a fer trapelleries fent aparèixer en Chiquito de la Calzada, com ja havia fet en números anteriors de la col·lecció) i Ramon Bachs alternant-se amb el senyor Dustin Nguyen als llapissos.


De tota manera, malgrat que la trama no és la millor que he llegit en aquesta col·lecció, es nota que Miller la pot acabar amb calma, sabent que la sèrie finalitza al número 24, i ens permet acomiadar-nos d'aquesta Batgirl amb un final gens sobtat i que ens deixa bon regust.


I ara què? Doncs amb el rellançament de l'Univers DC Batgirl torna a començar i ho fa, a aquestes alçades ja no és cap secret, recuperant la Barbara Gordon en el paper, després de dècades "de baixa" pels esdeveniments que van tenir lloc a The Killing Joke.

És un dels meus personatges preferits, la filla del comissari, però m'agradava la Steph en el paper i també m'agradava la Babs en la seva identitat d'Oracle, que al cap i a la fi és com la vaig conèixer quan vaig començar a llegir DC l'any 2005. Com a mínim, però, sembla que s'ha respectat una certa continuïtat amb l'era pre-renovació i en teoria s'haurà fet d'una manera plausible. Al juliol sabrem com li ha anat, quan em compri el primer recopilatori de la nova Batgirl.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails