La línia Universo DC que va posar en marxa Planeta fa uns anys és una de les poques bones idees que ha tingut. Sabeu que la critico molt, però uns totxos d'al voltant de 500 pàgines per entre 20 i 25 euros no estan gens malament i van bé per tal de publicar ràpidament etapes llargues de col·leccions concretes que d'una altra manera no es vendrien. Tot i així, tampoc no es devia vendre gaire el d'Aves de Presa (Birds of Prey), perquè la van cancel·lar després d'editar només 3 dels 6 volums previstos.
I jo me'n vaig comprar els dos primers a l'últim Saló del Còmic de Barcelona, perquè els vaig trobar a la parada de la meva botiga de còmics habitual (Studio Comics) en perfecte estat i a 12,50 € en comptes dels 22 originals. Per què, si estava cancel·lada? Per què, si ja fa temps que em compro els còmics de DC en versió original? Molt senzill: perquè tot i la cancel·lació hi ha més material recopilat en castellà que en anglès. Els TPB americans de Birds of Prey se salten moltíssims números.
En castellà, dels 127 números de la primera sèrie (1999-2009), almenys els 49 primers es poden llegir seguits, i acompanyats dels especials i les minisèries prèvies que també es recopilen en aquest primer tom, com són Black Canary / Oracle: One man's hell, Manhunt, Revolution, Wolves, Black Canary / Batgirl i Girlfrenzy: Ravens.
En el pitjor dels casos, si Planeta no acaba de publicar els 3 toms que falten, cosa que està ajornant contínuament però que no descarta del tot, hi haurà un petit buit i podré continuar la col·lecció des del número 56 americà en recopilatoris, ara sí. En fi, que aquest primer tom d'UDC: Aves de Presa recopila les esmentades minisèries i especials (publicats entre 1996 i 1998) i els 7 primers números de la col·lecció regular (tots de 1999), creada pel llegendari Chuck Dixon per tal de donar protagonisme a secundàries de l'Univers DC, especialment les relacionades amb en Batman, en una col·lecció marcadament femenina i feminista, que ja tocava.
Ep, això no vol dir que no sigui interessant per al públic masculí. Tot el contrari. Sí que és cert que els homes, almenys durant els números que he llegit, hi són representats com a personatges secundaris i generalment són els dolents de la història, però no se'n desprèn cap pudoreta feminazi ni res d'això. Simplement són noies de l'Univers DC vencent els dolents sense l'ajuda de cap personatge masculí.
La formació de les Birds of Prey ha canviat al llarg de la seva història, però el seu epicentre és la Barbara Gordon, l'Oracle, l'antiga Batgirl. És un personatge que ja he dit més d'un cop que m'encanta, i s'espavila molt bé sola des de la seva cadira de rodes, però hi ha coses que no pot fer i és per això que comença a col·laborar amb la Dinah Lance, la Black Canary, la dona de la vida del meu estimat Oliver Queen, en Green Arrow, que aquí només hi surt referenciat.
Així doncs, el grup de superheroïnes més conegut dels còmics de la DC comença amb l'Oracle i la Black Canary, i en aquest primer volum veurem que col·labora puntualment amb altres personatges de moralitat més qüestionable i/o qüestionada com són la Caçadora o la Catwoman. Més endavant el grup esdevindrà més sòlid i augmentarà, però de moment tenim això: una aliança entre la Babs i la Dinah, que encara no es coneixen en persona, i que tindrà els seus alts i baixos mentre la Black Canary volta pel món en missions encarregades per la seva col·lega a l'altra banda del comunicador.
Aquesta primera etapa, que ja tenia moltes ganes de llegir perquè els seus personatges individualment sempre m'han interessat, és entretinguda i es nota que en Chuck Dixon estima el que toca, però sí que es veu que és un escalfament, que el millor encara ha de venir. I això és bo, de fet. El que passa és que les històries especials que preparen el terreny per a l'arribada de la col·lecció regular fan que no acabi d'haver-hi cap trama gaire llarga, i això a mi no m'omple, però bé, potser és cosa de gustos personals.
Pel que fa al dibuix, hi ha ball de dibuixants, de millors i de pitjors (especialment bo és en Gary Frank, en gaudiran els amants de les dones ben dibuixades), però almenys es mantenen durant els petits arcs argumentals que hi ha. En definitiva, estic content d'haver-me comprat aquests volums (em falta llegir el 2 i comprar-me i llegir-me el 3) i de poder aprofundir, per fi, en les Birds of Prey, que també podríem anomenar "Les dones de Gordon".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada